Jo diria “cine”
Jo diria “cine” si tengués Abril,
Jo diria “amor” si tengués es ossos,
Jo diria “cossos”, jo diria “moixos”,
Jo diria “Klimt”, jo diria “Pollock”.
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.
Jo diria “no” perquè tenc un dubte,
Jo diria “fàcil” perquè és molt difícil,
Jo diria “míssil”, jo diria “Boston.
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant,
Només una cosa important:
T’estim com un loco i m’aguant.
OLIVER, Joan Miquel, dins el disc Bombón mallorquín
Sense l’Abril, en majúscules; sense els ossos que queden al fons de tot; sense els moixos que volen, sense l’abstracció d’un quadre de Pollock, no hi hauria cap “pel•lícula”, ni amor, ni els cossos, ni la figuració d’un quadre de Klimt, tot allò que contrasta i es complementa amb l’anterior. Com que no ho té, es queda sense res més que la cançó.
Digui el que digui, canti el que canti, no pot haver l’altra. És una cançó d’amor no correspost o impossible entre amarga i graciosa (la paraula “loco”), que deslliura molt, perquè al capdavall té molt de sentiment.
Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 3 dies