UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 30 de març de 2012

Terrer tancat

De cada tanca hi pengem rètols clars
i a cada fita es van clavant estaques.
Servant el que per força s'ha perdut,
sorgeix el furt constant de les imatges.
Un arbre es torç i assaja perspectives
dins un estoig de fusta i les arrels
travessen el llindar, sent mutilades.

MOHEDO, Fermí. Dins Fermí Mohedo: bocins, poemes i algun fil trencat

"Servant el que per força s'ha perdut,/ sorgeix el furt constant de les imatges": la poesia sol tenir l'origen en aquesta pèrdua, cada poema seria un rètol o estaca. Les arrels que travessen el llindar serien aquest passat que torna en el poema. L'estoig de fusta és allò en què s'ha convertit l'arbre amb el temps. És un poema rodó sobre la relació entre el passat i la poesia, no té pèrdua.


4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

En sóc un gran seguidor, d'en Fermí Mohedo. Celebro que l'hagis portat fins aquí.

Helena Bonals ha dit...

És ell, que se m'ha fet seguidor. Aquest poema és molt bo, no m'estranya que en siguis seguidor d'ell.

Fermi Mohedo ha dit...

Caram! No estic acostumat a les mencions i, com ja haureu vist, també em costa deixar comentaris. Soc un nouvingut al teu món, Helena. A en Jordi ja fa temps que segueixo i admiro.
Salut.

Helena Bonals ha dit...

Benvingut, Fermí! Jo també et segueixo.